La meditació ha entrat a formar part de la nostra quotidianitat. Tothom ha sentit parlar de la meditació i pots practicar-la en qualsevol centre de ioga a la cantonada de la teva casa. Això era absolutament impensable fa tan sols deu anys quan era considerada un costum exòtic i una mica excèntrica.
Famosos com Katy Perry, Paul McCartney, Madonna o Oprah Winfrey mediten i ens parlen de les bondats de la meditació.
Per a tenir una ment més focalitzada, més resiliència, millor capacitat de decisió, més pau… per a ser més feliç, en definitiva.
Per què, si no, anava jo a estar-me 40 minuts amb l’esquena tesa i lluitant amb els meus pensaments? Perquè la meditació és això… o no?
Busco informació sobre la meditació i em trobo multitud d’escoles, tècniques, instruccions, opinions… moltes d’elles contradictòries entre si. Intento asseure’m 40 minuts i deixar la ment en blanc.
Impossible.
No puc.
Em frustro.
Abandono la meditació.
Aquest podria ser el resum de la història d’una persona corrent que vol aprendre a meditar. Tothom parla meravelles de la meditació, però ningú sap exactament en què consisteix. Com es practica? Es pot donar suport a l’esquena o no? Què és el que fa que una meditació sigui una bona meditació?
Des de la meva experiència, intentaré aclarir alguns conceptes bàsics sobre la meditació. I dic des de l’experiència, i això és important, perquè només des de l’experiència directa es pot arribar a la comprensió, a l’autèntic coneixement.
Aquest és el gran problema, al meu entendre, sobre els mites i errors que emboliquen aquests ensenyaments, el no parlar des de la pròpia experiència directa, sinó des del que suposa que és o hauria de ser.
Mai podràs aprendre a meditar llegint un llibre. Ni tan sols escoltant els ensenyaments dels millors mestres. Només pots aprendre a meditar meditant. I això ho pot fer qualsevol.
La meditació és una cosa innata en l’ésser humà
“Una de les raons per les quals l’ésser humà modern es troba en una crisi –ecològica, intel·lectual i espiritual– té a veure amb el fet que la vida moderna, el suposat progrés i la prosperitat del tecnocapitalisme, ha aconseguit (encara que no del tot) ocultar la mort de la vida diària i ha omplert els espais de contemplació amb entreteniment.”
L’estat contemplatiu
La contemplació, l’avorriment, el “dolce far niente“, quedar-se en Babia… és un estat natural i absolutament necessari per a l’ésser humà. Desgraciadament, aquesta necessitat ha estat completament obviada, fins i tot menyspreada en la societat moderna. Estar sense fer res està tremendament mal vist i quan “no fem res”, ens sentim malament.
En aquest “no fer res”, en aquest estat de buidatge interior i exterior, no es pretén cap raonament, ni cap acció, sinó simplement deixar que les coses succeeixin. Aquest estat de “buidatge” és necessari per a la renovació mental, per a la vitalitat i la salut mental. És d’aquest estat d’on sorgeix l’autèntica creativitat.
No en va, quan necessitem solucionar un problema i no aconseguim trobar la solució, per més que pensem, diem: “ho consultaré amb el coixí”. És a dir, fent callar els circuits habituals de pensament creem un buit mental (en aquest cas a través del somni) per a donar l’oportunitat que sorgeixi aquest espai on és possible que aparegui una nova resposta, autènticament original.
La meditació és posar-li un mètode i una disciplina a la capacitat innata de crear aquest buidatge. Són unes tècniques mil·lenàries, provades a través de la pràctica i l’experiència de milions de persones, a través de la història, en totes les cultures del planeta. Aquestes pràctiques s’han mostrat molt eficaces per a millorar el funcionament de la ment, entenent-la en un sentit ampli i profund, que engloba la part racional de la ment, però també la intuïtiva, la creativa i la transcendent.
Mites i errors comuns sobre la meditació:
· Meditar és deixar la ment en blanc.
· Per a meditar has d’asseure’t en el sòl i sense donar suport a l’esquena.
· Per a meditar has de ser hindú o budista o… t’has de fer d’alguna religió.
· Confondre meditació amb tècniques de relaxació.
· Confondre meditació amb visualitzacions.
· Confondre la meditació amb reflexionar sobre alguna cosa.
· Confondre amb tècniques per a aconseguir coses, llei de l’atracció.
· Les tècniques de meditació no és la meditació.
Quins altres mites i errors t’has trobat en el teu camí de meditador?
– Silvia Monné